Reivindicacions

PLATAFORMA REIVINDICATIVA:

CULTURA

El sector cultural ha estat des de sempre molt oblidat per les administracions, però és en aquests moments de crisi que està patint les retallades més fortes. Si les ajudes abans ja eren petites, ara són pràcticament inexistents, i amb l’augment de l’IVA en els espectacles han rematat la seva situació. Hi ha moltes sales de teatre i cinema que han tancat o estant tancant, molts artistes que no poden estrenar cap obra, i que es veuen abocats a una precarietat encara més gran que la que ja tenien pel fet de ser un règim especial sense una relació laboral molt clara. Hi ha molts músics que no tenen feina, a les escoles de música se’ls han reduït les subvencions; i altres àmbits de creació cultural com la dansa, el circ, o la poesia són pràcticament inexistents per a les administracions.

En conseqüència, exigim a totes les administracions, començant per les locals, una política activa de promoció cultural que contribueixi a sostenir l’ocupació en aquest sector i a generar-ne de nova. Aquesta política en cap cas ha d’aspirar a dirigir, limitar o controlar les activitats de creació artística i cultural.

Defensem un model de cultura lliure, i considerem que dins de la política cultural ha de jugar un paper preeminent l’impuls dels nous models de difusió artística i cultural que defugen de la mercantilització, com ara l’ús de llicències per a compartir treballs creatius que ofereixen als autors la capacitat de definir els usos que se li pot donar a les seves obres, incloent-hi la seva reutilització (llicències Creative Commons i similars).

Rebutgem l’augment de l’IVA cultural al 21%, la qual és una agressió directa contra el sector, i exigim l’aplicació d’un tipus d’impost super-reduït per als béns i serveis culturals.

Defensem la promoció d’espais culturals i de lleure que no estiguin mediatitzats pel consum. La crisi només ha fet que accentuar la necessitat de construir i estendre experiències d’autogestió compromeses amb la justícia social, la realització dels drets nacionals, la igualtat de gènere i la defensa de la terra.

DEMOCRÀCIA DIRECTA

Reclamem que el poble sigui el protagonista en els processos de gestió de les administracions públiques; que s’afavoreixin i es potenciïn els mecanismes de participació directa, que la presa de decisions a tots els nivells sigui veritablement democràtica, oberta i transparent.

Exigim que s’iniciïn processos reals de descentralització administrativa, política i de recursos, per tal d’apropar les decisions a la població i possibilitar la seva participació de forma efectiva.

Volem avançar cap a la transformació de l’estructura social i econòmica a través de l’aprofundiment en la democràcia participativa.

DEUTE PÚBLIC

Denunciem totes les retallades de serveis públics i de drets socials que ens estan imposant els diferents governs (europeu, estatals, autonòmics), així com l’estratègia de “devaluació interna” que estan duent a terme, la qual s’orienta a garantir el pagament del deute extern a costa d’un empobriment massiu de la població.

Exigim que no es pagui el deute il•legítim contret arran de l’operació de “rescat” del sistema bancari, i que es posin aquests recursos al servei de la millora de la qualitat de vida dels treballadors, les treballadores i les classes populars. Reclamem una auditoria del deute a tots els nivells, començant pels deutes municipals.

DRETS NACIONALS

Exigim l’exercici democràtic del dret a l’autodeterminació, per a que el poble català pugui decidir en relació a l’exercici de la sobirania, i determinar quin vincle vol mantenir –si és que desitja mantenir-ne cap— amb les estructures polítiques i administratives a les quals actualment es troba subjecte, incloent-hi la continuïtat, o no, de la seva pertinença a la Unió Europea.

ENSENYAMENT

Volem un ensenyament públic gratuït, laic, universal, coeducatiu, participatiu i democràtic; que contribueixi a la cohesió social, i que garanteixi la igualtat d’oportunitats. Cal garantir, en síntesi, que no es produeixin desigualtats en els drets d’accés a l’educació primària i secundària obligatòria, ni a nivell post-obligatori, cicles formatius i universitat. Entenem que al sistema educatiu hi contribueix tota la ciutadania la qual té, per tant, dret a beneficiar-se’n. Considerem imprescindible el manteniment dels drets socials bàsics, inclusius i inalienables per a tothom.

Exigim a les administracions locals dels municipis del Penedès (ajuntaments i consells comarcals):

  • El retorn dels serveis públics, privatitzats o externalitzats: aturar i recuperar els recursos econòmics desviats cap a escoles no públiques i empreses privades.
  • La gestió municipal de tots els serveis, tot absorbint les contractacions i subcontractacions.
  • Llars d’infants municipals assequibles, per a totes les famílies que ho necessitin i adaptades a les necessitats familiars.
  • Gratuïtat dels llibres de text, materials escolars i sortides curriculars.
  • Activitats extraescolars d’accés gratuït per els famílies que ho necessitin.
  • Vetlladores en totes les hores i per a totes les nenes i nens que ho necessitin.
  • Transparència total amb els ajuts socials a entitats i particulars.
  • Que l’escola garanteixi el menjador escolar gratuït per a aquells infants que ho necessitin.
  • Transport públic gratuït.
  • Retorn dels serveis públics, privatitzats o externalitzats.

Exigim al govern de la Generalitat de Catalunya:

  • Garantir les substitucions als centres d’educació pública des del primer dia
  • Reduir les ràtios a les aules.
  • Retorn dels serveis públics, privatitzats o externalitzats.
  • Aturar les retallades.
  • Recuperar els recursos econòmics desviats cap a escoles no públiques i empreses privades.
  • Retirada de la Llei d’Educació de Catalunya i la Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa.
  • Supressió de l’IVA als menjadors escolars de les escoles públiques.

Volem mesures que ajudin el jovent a avançar cap a una conciliació de vida laboral i estudis. No pot ser que estudiant una carrera no tinguis temps per a treballar, i que si treballes, tant per finançar-te la carrera (o els estudis pertinents), com per subsistir, no tinguis temps per estudiar. Estudiar ens fa més cultes, i ens fa créixer com a persones, per en un futur poder aportar més a la societat que és construeix dia a dia.

HABITATGE

Aturar els desnonaments, tant de les famílies hipotecades com dels avalistes, fins que s’hagi trobat una solució a la seva situació. I garantir als afectats i afectades l’accés a la justícia gratuïta per a poder defensar-se en els processos d’execució. En qualsevol cas, garantir que cap persona es quedi en situació de desempara habitacional.

Regular la dació en pagament, de manera que si el banc es queda l’habitatge, el deute quedi liquidat.

Conversió del parc d’habitatges embargats pels bancs en un parc públic de lloguer social. Que l’administració compri l’habitatge a preu d’habitatge protegit de règim general i l’antic propietari pugui romandre-hi com a inquilí, tot pagant una quota proporcional als seus ingressos.

Establir els mecanismes, les reformes i les polítiques necessàries per a que l’accés a un habitatge adequat no torni a ser mai més un negoci per a uns pocs i un esclavatge per a les famílies treballadores. En el cas del mercat hipotecari, establir per llei que el pagament de la quota mensual hipotecària en cap cas sigui superior al 30% dels ingressos de la persona o unitat familiar, a un termini màxim de 20 anys.

SANITAT

Defensem una sanitat pública, universal i gratuïta com a instrument actiu de cohesió social i d’igualtat.

Defensem la investigació com la garantia per avançar en els millors mètodes de diagnòstic d’una malaltia i els més fiables, pera disposar dels medicaments contrastats com a més adequats i útils, i per a avançar en la correcció dels efectes adversos de les malalties. La investigació pot generar nous models de creixement, noves empreses i nous llocs de treball. Ens preocupa especialment que les retallades puguin repercutir en retards en l’accés a la innovació a les terapèutiques.

Defensem la prescripció dels fàrmacs més adequats per a cada pacient. Això forma part de la medicina personalitzada. No hi ha pacients estàndard ni hi ha d’haver tractaments estàndard.

Reivindiquem per al personal sanitari uns drets laborals que permetin els treballadors i les treballadores unes condicions dignes per tal de poder atendre als pacients en les millors condicions possibles.

Exigim que s’acabin les retallades constants del pressupost dels nostres hospitals, àrees bàsiques i centres d’atenció primària, que es deixin de potenciar les assegurances privades, i de tancar centres de planificació familiar i d’atenció a la dona. Exigim que es deixin de suprimir serveis. No volem que serveis que funcionen molt bé, com el PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport) o el laboratori d’analítiques de l’hospital comarcal de l’Alt Penedès, siguin privatitzats. No volem perdre serveis com el d’obstetrícia als nostres hospitals comarcals. No volem haver de pagar per serveis com l’ambulància o per les còpies de proves diagnostiques.

Exigim una sanitat de proximitat i no haver de desplaçar-nos a municipis llunyans per a poder parir, fer proves diagnostiques, o rebre tractament. No volem haver d’esperar llargues llistes d’espera.

Exigim la retirada de tots els nous copagaments i taxes que s’han anat imposant els darrers anys.

Exigim la reobertura de les urgències nocturnes a l’Àrea Bàsica del Baix Penedès Interior, així com també la reobertura els caps de setmana i festius del CAP de Vilafranca.

Considerem que no s’ha de retallar, sinó –en tot cas– reformar racionalment el nostre sistema sanitari públic; gastar millor per no trencar l’equitat, apostar per la sostenibilitat del sistema i no oblidar que els pacients i els usuaris som els titulars del dret a la salut. Els resultats econòmics no es poden posar per davant dels beneficis per als pacients.

Denunciem l’expulsió d’una part important de la població (generalment en atur, subocupada o immigrant) de l’accés als sistemes públics de salut. Volem que s’atengui a totes les persones, tinguin o no regularitzada la seva situació. Exigim una sanitat de qualitat per a tothom.

Reivindiquem la creació de mecanismes democràtics per al control i la gestió dels serveis públics de salut per part de les pròpies treballadores i usuàries, com a únic mitjà d’acabar amb la corrupció i la dependència de les multinacionals del sector.

PENSIONS

Denunciem les retallades sistemàtiques a les pensions públiques, així com també les polítiques adreçades a afavorir els plans de pensions privats. Denunciem les reformes de les pensions públiques que tinguin com a objectiu l’endarreriment de l’edat de jubilació, l’allargament dels períodes de càlcul de la pensió i l’augment de les bases de cotització mínimes.

Exigim unes pensions públiques justes i suficients per a garantir un nivell de vida digne a tots els treballadors i treballadores que es jubilin, així com la garantia de la seva revalorització anual en funció del cost de la vida, per a que els i les pensionistes mai no perdin poder adquisitiu.

TERRITORI I MEDI AMBIENT

Exigim la constitució d’un Consell de Vegueria en l’àmbit territorial del Penedès històric, dotat de competències i recursos per a gestionar des de la proximitat les polítiques socials, mediambientals, d’ordenació territorial, de promoció econòmica, etc.

Reconeixement del dret a gaudir d’un entorn ambiental (que inclou l’aire, l’aigua i la terra) de qualitat i segur per al desenvolupament de la persona. Totes les persones tenen dret a viure en un ambient adequat per la seva salut i benestar i, com a contrapartida, el deure de conservar-lo. Els poders públics tenen l’obligació de protegir, preservar i millorar el medi ambient.

Dret de la ciutadania a la informació, participació i accés a la justícia en matèria de medi ambient tal com recull el Conveni d’Aarhus (Dinamarca) el 1998 i ratificat per Espanya el 2004. Tant el Departament de Medi Ambient de la Generalitat com l’Ajuntament dels Monjos van aprovar d’amagat de la ciutadania la llicència que dóna permís per incinerar residus a la cimentera Uniland el 3 de juny de 2010.

Manifestem que la incineració de residus a la cimentera Uniland dels Monjos suposa un greu perill per a la salut de la població penedesenca i per al medi ambient, així com un malbaratament dels recursos pel fet de no reciclar-los. En conseqüència, exigim l’aturada de tota incineració de residus en aquesta instal•lació, així com en qualsevol altre lloc de la nostra Vegueria, i també fora d’aquesta.

Exigim la retirada definitiva del projecte logístic Logis Penedès, que es pretén instal•lar entre l’Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys. Concentrar una activitat logística que implica en total unes 400 hectàrees en aquests tres municipis, significa condemnar-los a períodes cíclics de crisi profunda. La diversitat d’activitats econòmiques és la millor garantia per no patir en excés una crisi com ara l’actual.

Per les mentides i el secretisme que ha caracteritzat l’acció dels diferents govern en aquest assumpte, per la insostenibilitat del projecte, pels seus efectes econòmics negatius, per la destrucció de territori, encara avui agrícola, que suposaria, el Penedès diu NO al Logis i proposa un debat sobre l’economia insostenible de llarga distància i sobre un consum de proximitat que no hagi de destinar tantes hectàrees a la destrucció del nostre paisatge.

Denunciem la sobreexplotació dels recursos naturals a gran escala, i la fragmentació territorial a petita escala, fruit de decisions que es prenen sense tenir en compte el context ambiental, econòmic i social de les diverses regions naturals, com ara el Penedès. Considerem que això té a veure amb la voluntat dels poders públics i privats de mantenir un sistema econòmic, energètic i de consum orientat al creixement continu i exponencial. Reivindiquem un altre tipus de relacions entre productors i consumidors, fonamentades en els vincles de proximitat i en el respecte al medi ambient.

Volem que el poble sigui dotat de mecanismes per a poder decidir sobre la utilització dels espais públics, evitant així que és repeteixin barbaritats com la cessió d’un espai públic per a realitzar una escola de negocis privada (ESCAVI), mentre ja fa molts anys que no hi ha a Vilafranca, i altres municipis, cap equipament públic per a joves, tot i que aquest s’hagi demanat reiteradament.

En matèria de política agrària, exigim:

  • La preservació de l´espai agrari,
  • Asegurar el relleu generacional al camp,
  • Reivindicació i dignificació de la feina de la pagesia,
  • Comerç just al camp i a la ciutat, lluitar contra l’abús de l’agroindústria i la distribució, on els qui hi perdem som els productors i el consumidor final.
  • Incentivar el comerç de productes agraris de proximitat, de produccions integrades i ecològiques.
  • Lluita contra les diverses produccions transgèniques que en aquests moments comencen a tenir un pes massa important a Catalunya, fins a aconseguir que el nostre país esdevingui lliure d´aquests organismes genèticament modificats.
  • Lluita oberta contra les multinacionals, com Monsanto, que treballen en aquest camp dels OGM,
  • Preservació de les llavors autòctones de diverses produccions agràries amb la finalitat que no les acaparin aquestes multinacionals.
  • Per altra banda, exigir als nostres governants un canvi de política agrària que permeti la nostra sobirania alimentària amb les produccions pròpies de proximitat i de temporada, que posin les eines necessàries perquè hi hagi futur en el nostre sector, i per últim que a part de l’agroindústria se’n recordin que el paisatge agrícola, ramader i forestal es conserva i es cuida perquè hi ha una gent en el territori que amb el seu esforç ho fa possible.

TRANSPORT PÚBLIC

Defensem un model de relació en xarxa entre els pobles de la Vegueria, que faciliti la interrelació entre els mateixos, i que ha de ser fonamentat en el transport públic i col•lectiu, que a la vegada podrà així suposar compartir serveis i mancomunar esforços.

Reivindiquem una major freqüència horària de trens en la línia de rodalies R4. Aquesta és especialment necessària en el tram entre Vilafranca i Sant Vicenç de Calders, atès que els municipis als quals dóna servei només compten amb un tren cada 60 minuts fora de les hores punta, una freqüència que és clarament insuficient per a les necessitats de mobilitat existents en aquesta part del Penedès.

TREBALL

Denunciem la precarització de les relacions laborals. Denunciem totes aquelles mesures legals adreçades a afeblir la negociació col•lectiva i, en general, la capacitat dels treballadors i les treballadores d’organitzar-se per a defensar col•lectivament els seus drets i els seus interessos de classe.

Exigim la derogació de les reformes laborals i de totes aquelles modificacions legislatives aprovades durant els darrers anys i dècades que han tingut com a objectiu retallar drets laborals i satisfer les reivindicacions de la patronal.

Denunciem les polítiques de desregulació del mal anomenat “mercat” laboral, orientades a enfortir la mercantilització de la nostra força de treball i, per tant, d’afeblir la posició dels treballadors i les treballadores davant dels patrons.

Denunciem les polítiques de “moderació salarial”, que no tenen cap altre objectiu que erosionar el poder adquisitiu de la classe treballadora, tot augmentant la part corresponent als beneficis empresarials dins la distribució de la renda.

Denunciem les polítiques adreçades a abaratir i facilitar els acomiadaments, tant individuals com col•lectius, així com la incapacitat dels poders públics per a solucionar el problema de l’atur involuntari massiu. En particular, denunciem l’exagerat atur juvenil i exigim mesures específiques per facilitar l’accés al món laboral de les i els joves que així ho desitgen.

Per una racionalització dels llocs de treball. No pot ser que aquests segueixin lligats únicament als desitjos dels empresaris, o a les necessitats de reducció de despesa de les administracions públiques, resultant-ne una situació en la qual tenim professionals de molts i diferents àmbits aturats, mentre les llistes d’espera ens saturen hospitals i escoles. Al haver-nos subordinat als estaments econòmics ens trobem en una situació tant surrealista, en la qual hi ha gent capacitada que vol treballar però no pot, mentre la gent que sí que treballa és veu saturada pels munts de feina que ha d’assumir. Per tot això exigim que l’economia estigui subordinada al poble, i no al revés, a través d’una major participació d’aquest en les decisions sobre tot allò que li afecta.

Denunciem la privatització dels serveis públics d’ocupació, que deixen la intermediació laboral en mans d’empreses privades amb ànim de lucre. També denunciem la ineficàcia actual d’aquests serveis que necessiten una profunda reestructuració i reconversió.

Denunciem les retallades sistemàtiques a la cobertura pública d’ingressos per a les persones en situació de desocupació, així com l’estigmatització i criminalització d’aquestes persones, a les quals es fa culpables d’una situació les causes de les quals són estructurals. Exigim l’ampliació de la cobertura de les prestacions i subsidis d’atur, així com l’increment de la seva durada i quantia. Defensem també l’existència d’una renda mínima social.

Exigim l’establiment d’un salari mínim interprofessional de 1.200 EUR, així com un topall legal a les retribucions, de tal manera que el salari màxim no pugui excedir més de 10 vegades el salari mínim.

Exigim la reducció de la jornada laboral (que en cap cas ha de suposar una minva en les retribucions de les treballadores i els treballadors), i la redistribució del treball com a mesura per a lluitar contra l’atur involuntari massiu.

Manifestem el nostre rebuig a la desindustrialització de les nostres comarques i declarem el nostre suport a tots els treballadors i treballadores en lluita contra els expedients de regulació, els acomiadaments massius i el tancament d’empreses. Exigim mesures actives a les administracions del nostre territori per a aturar aquesta desindustrialització i defensar la continuïtat dels llocs de treball.

Considerem necessari reforçar l’organització de base dels treballadors i les treballadores, des de l’autonomia de classe, i lluitar per a avançar vers la socialització dels mitjans de producció, en el marc d’una economia autogestionada.

Assemblea organitzadora de la Marxa Unitària pels DD.SS al Penedès

Setembre de 2013

Des d’aquest enllaç teniu accés a la plataforma reivindicativa en format PDF (feu Ctrl+S per descarregar-vos l’arxiu).

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s